¡Feliz 2026!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2026! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, incrementar la elevada cifra de páginas vistas y la cantidad de seguidores. ¡A disfrutar de un gran 2026!

Bon Nadal!

 La família Fondevila Carreras us desitja bon Nadal!

Metodologías de enseñanza en lenguas clásicas

 En este post haremos una conclusión de los resultados de diferentes encuestas que hemos realizado sobre la metodología de enseñanza, sea presencial o híbrida  (como se comprobó con el caso de la pandemia), de las lenguas clásicas a un grupo de estudiantes que cursan entre cuarto de ESO y segundo de Bachillerato. El estudio se realizó a lo largo del curso 2021-22 en una muestra n = 115, en ámbito catalán. Se analizarán las diversas opiniones sobre la enseñanza en la parte de traducción y en la parte de cultura y literatura.

En cuanto a la forma de enseñar las lenguas, se cree que el hecho de que sean asignaturas donde hay grupos reducidos ayuda al aprendizaje. Esto sucede porque se pueden consultar más dudas al docente y, por tanto, se retiene más información sobre el tema en el aula y todo ello se traduce en menos horas de dedicación fuera del aula. Además, al ser pocos estudiantes, se puede despejar dudas con los compañeros de clase. De forma añadida, en el aprendizaje académico se fomenta la solidaridad. Es cierto que los alumnos deben practicar traducciones en casa, pero todas las dudas se aclaran en clase y la práctica en casa es un "remate" del conocimiento.

Otro punto a destacar es que, en oposición a otras materias, lo que se enseña (sobre todo la parte de lengua) es acumulativo y se va practicando hasta el punto de ser un proceso rápido y mecanizado.

Por otra parte, en la enseñanza de cultura y literatura clásica no se destaca tanto el hecho de ser un grupo reducido ya que es una explicación más extensa y no existen tantas dudas como en las horas de traducción. Es cierto que en ocasiones el profesor o la profesora ayudan a los estudiantes a imaginarse el contenido y van aclarando dudas durante la explicación, pero, para poder facilitar el aprendizaje de esta parte del contenido, se necesita la tecnología. Esto ocurre porque, gracias a las plataformas escolares como Google Classroom, Moodle y otros, se puede publicar la información sintetizada y así tener el contenido necesario organizado. Además, es posible ver películas y otro contenido en Internet para adentrarse en la cultura clásica y así imaginárselo con más detalle.

Para concluir este estudio, se expresa que las horas presenciales en clase ayudan a enseñar a traducir textos mientras que, para enseñar cultura y literatura, las horas extraescolares toman protagonismo.

¡Feliz 2025!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2025! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la elevada cifra de páginas vistas y la cantidad de seguidores. ¡A disfrutar de un gran 2025!

Bon Nadal!

Des del blog Clàssiques us desitgem un Bon Nadal! Després d'un bonic any 2024, amb nombroses publicacions, 175 seguidors i més de 18 milions de pàgines vistes (és el blog líder en la seva especialitat), ara arriben uns dies de descans i pau! Bon Nadal!

Us desitjo un bon curs 2024-25!

Des d'aquest blog sobre Clàssiques us desitjo un bon curs 2024-25 a totes i a tots. Amb esforç i entusiasme segur que anirà tot molt bé a professorat, alumnat i tota la comunitat acadèmica. Endavant!

Redes sociales y mitología

 

En la Sociedad de la Banda Ancha del Dr. Fondevila las redes sociales son necesarias para divulgar las distintas áreas de conocimiento. Y el clasicismo y la mitología no deben ser una excepción. 

Algunos autores cuestionan la vaguedad de los buscadores y la dificultad de encontrar fuentes sobre esta materia, puesto que lógicamente existen numerosas fuentes. De hecho, se recomienda formación e información por parte de los usuarios para poder utilizar criterios de búsqueda adecuados. Asimismo, se considera que el conocimiento científico se está volcando cada vez más en Internet, dado que la mayor parte de journals científicos indexados disponen de versión en la red, y la de papel está menguando, a raíz de los costes de producción y distribución, atizados por el aumento del precio de papel. Esto implica soluciones abiertas (las revistas en open source), otras mixtas y otras de pago. En estas últimas, lo máximo que le puede leer sin tener que pagar son los abstracts.

En este contexto, audiovisual y tecnológico, es necesario saber distinguir entre las revistas con verdadera calidad y los posibles fake journals. Google Scholar suele ser un buen aliado en este camino, priorizando las revistas JCR y Scopus.

Una ventaja intrínseca en Internet es la capacidad por parte de los lectores de convertirse en productores de contenidos, lo que se llama prosumer. Sin embargo, la teoría de Nielsen señala que existe un escuálido uno por ciento de creadores de contenidos, un nueve por ciento de recreadores o comentadores de los contenidos, y un 90 por ciento de lectores, de forma pasiva. Por tanto, las coordenadas analógicas se han trasladado al entorno digital. Habrá que adaptarse y conseguir que la mitología surque las redes sociales con naturalidad y eficacia. Un modesto blog como el nuestro trata de colaborar.

¡Feliz 2024!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2024! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la elevada cifra de páginas vistas y el número de seguidores. ¡A gozar de un gran 2024!

¡Felices Fiestas!

Desde el blog Clàssiques os deseamos una feliz Navidad. Tras un bonito año 2023, con numerosas publicaciones, más de 170 seguidores y más de dieciséis millones de páginas vistas (es el blog líder en su especialidad), ahora tocan unos días de descanso, rodeados de la familia, en paz, armonía y felicidad. Mucha salud y ¡feliz Navidad! Bon Nadal! Merry Christmas!

Metodologies d’ensenyament sobre clàssiques

 

En aquest post farem una conclusió dels resultats de diferents enquestes que hem realitzat sobre la metodologia d'ensenyament, sigui presencial o híbrida (com es va comprovar amb el cas de la pandèmia), de les llengües clàssiques a un grup d'estudiants que cursen entre quart d'ESO i segon de Batxillerat. L’estudi es va realitzar al llarg del curs 2021-22 a una mostra n = 115, en àmbit català. Hi analitzarem les diverses opinions sobre l'ensenyament en la part de traducció i en la part de cultura i literatura.

Pel que fa a la manera d'ensenyar les llengües, es creu que el fet que siguin assignatures on hi ha grups reduïts ajuda l'aprenentatge. Això succeeix perquè es poden consultar més dubtes al docent i, per tant, es reté més informació sobre el tema a l'aula i tot plegat es tradueix en menys hores de dedicació fora de l'aula. A més a més, en ser pocs estudiants, es pot aclarir dubtes amb els companys de classe. De forma afegida, en l’aprenentatge acadèmic es fomenta la solidaritat. És cert que els alumnes han de practicar traduccions a casa, però tots els dubtes s'aclareixen a classe i la pràctica a casa és una "rematada" del coneixement.

Un altre punt que cal destacar és que, en oposició a altres matèries, el que s'ensenya (sobretot la part de llengua) és acumulatiu i es va practicant fins al punt de ser un procés ràpid i mecanitzat.

Per altra banda, a l'ensenyament de cultura i literatura clàssica no s'hi destaca tant el fet de ser un grup reduït ja que és una explicació més extensa i no hi ha tants dubtes com a les hores de traducció. És cert que a vegades el professor o la professora ajuden els estudiantes a imaginar-se el contingut i van aclarint dubtes durant l'explicació, però, per poder facilitar l'aprenentatge d'aquesta part del contingut, es necessita la tecnologia. Això ocorre perquè, gràcies a les plataformes escolars com Google Classroom, Moodle i altres, s'hi pot publicar la informació sintetitzada i així tenir el contingut necessari organitzat. A més a més, és possible veure pel·lícules i altre contingut a Internet per endinsar-se en la cultura clàssica i així imaginar-s'ho amb més detall.

Per concloure aquest estudi, s'expressa que les hores presencials a classe ajuden a ensenyar a traduir textos mentre que, per ensenyar cultura i literatura, les hores extraescolars agafen protagonisme.

Xarxes socials i mitologia

En la Societat de la Banda Ampla del Catedràtic i Doctor Joan Francesc Fondevila Gascón les xarxes socials són necessàries per divulgar les diverses àrees de coneixement. I el classicisme i la mitologia no n’han de ser una excepció. 

Alguns autors qüestionen la vaguetat dels cercadors i la dificultat de trobar fonts sobre aquesta matèria, ja que lògicament existeixen nombroses fonts.

De fet, es recomana formació i informació per part dels usuaris per poder utilitzar criteris de cerca adients. Així mateix, se considera que el coneixement científic s’està abocant cada vegada més a Internet, atès que la major part de journals científics indexats disposen de versió a la xarxa, i la de paper està minvant, arran dels costos de producció i distribució, atiats per l’augment del preu de paper. Això implica solucions obertes (les revistes en open source), d’altres de mixtes i d’altres de pagament. En aquestes darreres, el màxim que el pot llegir sense haver de pagar són els abstracts.

En aquest context, audiovisual i tecnològic, és necessari saber destriar entre les revistes amb veritable qualitat i els possibles fake journals. Google Scholar acostuma a ser un bon aliat en aquest camí, prioritzant les revistes JCR i Scopus.

Un avantatge intrínsec a Internet és la capacitat per part dels lectors d’esdevenir productors de continguts, el que s’anomena prosumer. Tanmateix, la teoria de Nielsen assenyala que existeix un esquàlid u per cent de creadors de continguts, un nou per cent de recreadors o comentadors dels continguts, i un 90 per cent de lectors, de forma passiva. Per tant, les coordenades analògiques s’han traslladat a l’entorn digital. Caldrà adaptar-s’hi i aconseguir que la mitologia solqui les xarxes socials amb naturalitat i eficàcia. Un modest blog com el nostre tracta de col·laborar-hi.

Greeks in Spain

 

The classic Greeks determine the roots of the Catalan and Spanish culture and contents of Broadband Society. The first introduction belongs to the Phocaenses. These were Greek merchant sailors who came from the Ionian city of Phocea (in present-day Turkey).

They want to get closer to the metal trade and following the route of the Western Mediterranean islands. Moreover, they founded Massalia (nowadays, Marseille), in the southern coast of France. This constituted the starting point for the establishment of colonies on the Spanish Mediterranean coast from the 8th and 7th centuries BC. C.

About Greek settlements in Spain, if we take in consideration the majority of the Greek colonies, there are no archaeological remains. They were the Iberian or Phoenician enclaves used by the Greeks to spend the night and trade with the natives, and they ended up giving their own Greek names.

Furthermore, the Greek foundation is proven in the colonies of Rhode (Rosas) and Emporion (Ampurias). Nevertheless, Hemeroskopeion and Alonis on the Alicante coast and Mainake in Malaga lack archaeological confirmation. In despite of it, the Greek influence was deep in the Mediterranean Iberian populations. They spread their alphabet, their ceramic productions, their handicraft industry, their religion and their art.

About Emporion, it was founded by settlers from the city of Massalia in 600 BC. C. It quickly became a prosperous colony, head of exchanges with the interior. In this placement, the Greeks brought wine, perfumes, luxury ceramics or oil. They exported esparto, grass, linen metals, salt.

Which was the place chosen by the founders of Ampurias? A small island very close to the coast. This is attached to the mainland and occupied by the small town of San Martín de Ampurias. The Greeks called it "Palaia Polis" (old city). Its inhabitants spread to the mainland, to the "Neapolis", where the ruins of the Greek city are nice.

The Neapolis had a fairly regular urban layout. The enclosure was defended by a wall.  The coexistence began with misgivings, but they ended up mixing in a single city. The Neapolis was articulated with four rectilinear streets that converged on the agora, at the corners of the agora, a fairly common feature in Greek urban planning. In addition, they marked the ordering of the remaining streets. The agora, as the Greeks called the main square, was regular and arcaded.

The two most important architectural ensembles, the Asklepeion and Serapis temples, are to the south, where the gate and the best-preserved remains of the wall are also located. In the temple of Asklepeion the sacred enclosure or "témenos" is a rectangle delimited by the city wall on two of its sides and by a thick stone wall on the other two. A staircase gave access to the sanctuary, in which a large podium stood in the foreground. There are few vestiges of two small aedicules in which the god Asklepios and perhaps Hygieia were worshiped. Asklepios was the Greek god of health, son of Apollo, and Hygieia, is the female personification of health.

Serapis is the Egyptian god identified with Hades-Pluto by the Greeks and who was made the supreme deity in Alexandria. The temple rises on a podium which is climbed by two side stairs. The Temenos is very spacious and is surrounded by an impressive colonnade.

¡Felices Reyes!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un bonito día de Reyes! Se trata de una jornada única, clásica, como el análisis de las obras clásicas que realizamos desde este blog. ¡Que os traigan muchos regalos y, sobre todo, salud, sonrisas e ilusión!

¡Feliz 2023!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2023! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la elevada cifra de páginas vistas y el número de seguidores. ¡A gozar de 2023!

¡Feliz Navidad!

Desde el blog Clàssiques os deseamos una feliz Navidad. Tras un bonito año 2022, con numerosas publicaciones, más de un centenar y medio de seguidores y más de catorce millones de páginas vistas (es el blog líder en su especialidad), ahora tocan unos días de descanso, rodeados de la familia, en paz, armonía y felicidad. Mucha salud y ¡feliz Navidad! Bon Nadal! Merry Christmas!

About classic communication

The classics love it all. Our collective imagination, our cultural background, even our linguistic roots. When digging up and learning what Greek and Roman mythology means, we must consider, above all, the transmission through various sources, such as literature or art.

Beyond that, we must not disdain the material culture of the ancient Mediterranean world, that of Spain or islands like Sicily, which have been profusely sampled and analyzed in this blog. It is necessary to explore how mythology took root in Greek and Roman culture and how it was articulated in contemporary social, economic, political or military life. Translations or originals should be read carefully if possible. It is necessary to detect iconographic evidence of various paintings, which can be located in architectural details, sculptures or the myriad of vases spread by the legacy of Greeks and Latins.

Mythology has been studied for a long time. The ancient mythographers began, and numerous scholars, attracted by the characteristics of the classics, such as Burkert, Freud, Propp, Levi-Strauss, Chaucer or Shakespeare, have collected their legacy. Ancient texts (from Homer's Iliad and Odyssey to the Homeric hymns to the gods, through Greek tragedy and comedy, Ovid's Metamorphoses or Virgil's Aeneid) help unravel the myth. A living myth.

Com transmetem els clàssics

 

Els clàssics ho amaren tot. El nostre imaginari col·lectiu, el nostre bagatge cultural, fins i tot les nostres arrels lingüístiques. A l’hora de rescabalar i aprendre allò que significa la mitologia grega i romana n’hem de considerar, sobretot, la transmissió a través de diverses fonts, com la literatura o l'art.

Més enllà d’això, tampoc no hem de desdenyar la cultura material de l'antic món mediterrani, el d’Hispània o el d’illes com Sicília, profusament degustades i analitzades en aquest blog. És necessari explorar com la mitologia va rutllar en la cultura grega i romana i com s’articulava en la vida social, econòmica, política o militar contemporània. Cal llegir amb deteniment traduccions o originals si és possible. Cal detectar evidències iconogràfiques de pintures diverses, que es poden localitzar en detalls arquitectònics, escultures o la miríade de gerros disseminats pel llegat de grecs i llatins.

La mitologia s’estudia de molt temps ençà. Van començar els antics mitògrafs, i n’ha recollit el llegat nombrosos estudiosos, atrets per les característiques dels clàssics, com Burkert, Freud, Propp, Levi-Strauss, Chaucer o Shakespeare. Els textos antics (des de la Ilíada i l’Odissea d’Homer fins als els himnes homèrics als déus, passant per la tragèdia i la comèdia gregues, les Metamorfosis d’Ovidi o l’Eneida de Virgili) ajuden a desentranyar el mite. Un mite ben viu.

¡Feliz 2022!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2022! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la cifra de páginas vistas y el número de seguidores. ¡A gozar de 2022!

¡Feliz Navidad!

Desde el blog Clàssiques os deseamos una feliz Navidad. Tras un bonito año 2021, con numerosas publicaciones, más de un centenar de seguidores y más de diez millones de páginas vistas (es el blog líder en su especialidad), ahora tocan unos días de descanso, rodeados de la familia, en paz, armonía y felicidad. Mucha salud y ¡feliz Navidad! Bon Nadal! Merry Christmas!