Social networks and mythology

 

In the Broadband Society of Dr. Fondevila social networks are necessary to disseminate the various areas of knowledge. And classicism and mythology must not be an exception. Some authors blame the vagueness of search engines and the difficulty of finding sources on this matter, since logically there are numerous sources.

In fact, training and information on the part of users to be able to use suitable search criteria is recommended. Likewise, it is considered that scientific knowledge is increasingly pouring into the Internet, given that the majority of indexed scientific journals have an online version, and the paper version is diminishing, as a result of production and distribution costs, affected by the increase in the price of paper. This implies open solutions (open source magazines), others mixed and others paid. In the latter, the most you can read without having to pay are the abstracts.

In this audiovisual and technological context, it is necessary to know how to distinguish between true quality journals and possible fake journals. Google Scholar tends to be a good ally on this path, prioritizing JCR and Scopus journals.

An intrinsic advantage of the Internet is the ability of readers to become producers of contents, what is called a prosumer. However, Nielsen's theory points out that there is a scant one percent of content creators, nine percent of content creators or commentators, and 90 percent of readers, passively. Therefore, analogue coordinates have moved to the digital environment. It will be necessary to adapt to it and ensure that the mythology flows through social networks naturally and effectively. A modest blog like ours tries to collaborate.

Xarxes socials i mitologia

En la Societat de la Banda Ampla del Catedràtic i Doctor Joan Francesc Fondevila Gascón les xarxes socials són necessàries per divulgar les diverses àrees de coneixement. I el classicisme i la mitologia no n’han de ser una excepció. 

Alguns autors qüestionen la vaguetat dels cercadors i la dificultat de trobar fonts sobre aquesta matèria, ja que lògicament existeixen nombroses fonts.

De fet, es recomana formació i informació per part dels usuaris per poder utilitzar criteris de cerca adients. Així mateix, se considera que el coneixement científic s’està abocant cada vegada més a Internet, atès que la major part de journals científics indexats disposen de versió a la xarxa, i la de paper està minvant, arran dels costos de producció i distribució, atiats per l’augment del preu de paper. Això implica solucions obertes (les revistes en open source), d’altres de mixtes i d’altres de pagament. En aquestes darreres, el màxim que el pot llegir sense haver de pagar són els abstracts.

En aquest context, audiovisual i tecnològic, és necessari saber destriar entre les revistes amb veritable qualitat i els possibles fake journals. Google Scholar acostuma a ser un bon aliat en aquest camí, prioritzant les revistes JCR i Scopus.

Un avantatge intrínsec a Internet és la capacitat per part dels lectors d’esdevenir productors de continguts, el que s’anomena prosumer. Tanmateix, la teoria de Nielsen assenyala que existeix un esquàlid u per cent de creadors de continguts, un nou per cent de recreadors o comentadors dels continguts, i un 90 per cent de lectors, de forma passiva. Per tant, les coordenades analògiques s’han traslladat a l’entorn digital. Caldrà adaptar-s’hi i aconseguir que la mitologia solqui les xarxes socials amb naturalitat i eficàcia. Un modest blog com el nostre tracta de col·laborar-hi.