¡Feliz 2024!

¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2024! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la elevada cifra de páginas vistas y el número de seguidores. ¡A gozar de un gran 2024!

¡Felices Fiestas!

Desde el blog Clàssiques os deseamos una feliz Navidad. Tras un bonito año 2023, con numerosas publicaciones, más de 170 seguidores y más de dieciséis millones de páginas vistas (es el blog líder en su especialidad), ahora tocan unos días de descanso, rodeados de la familia, en paz, armonía y felicidad. Mucha salud y ¡feliz Navidad! Bon Nadal! Merry Christmas!

Metodologies d’ensenyament sobre clàssiques

 

En aquest post farem una conclusió dels resultats de diferents enquestes que hem realitzat sobre la metodologia d'ensenyament, sigui presencial o híbrida (com es va comprovar amb el cas de la pandèmia), de les llengües clàssiques a un grup d'estudiants que cursen entre quart d'ESO i segon de Batxillerat. L’estudi es va realitzar al llarg del curs 2021-22 a una mostra n = 115, en àmbit català. Hi analitzarem les diverses opinions sobre l'ensenyament en la part de traducció i en la part de cultura i literatura.

Pel que fa a la manera d'ensenyar les llengües, es creu que el fet que siguin assignatures on hi ha grups reduïts ajuda l'aprenentatge. Això succeeix perquè es poden consultar més dubtes al docent i, per tant, es reté més informació sobre el tema a l'aula i tot plegat es tradueix en menys hores de dedicació fora de l'aula. A més a més, en ser pocs estudiants, es pot aclarir dubtes amb els companys de classe. De forma afegida, en l’aprenentatge acadèmic es fomenta la solidaritat. És cert que els alumnes han de practicar traduccions a casa, però tots els dubtes s'aclareixen a classe i la pràctica a casa és una "rematada" del coneixement.

Un altre punt que cal destacar és que, en oposició a altres matèries, el que s'ensenya (sobretot la part de llengua) és acumulatiu i es va practicant fins al punt de ser un procés ràpid i mecanitzat.

Per altra banda, a l'ensenyament de cultura i literatura clàssica no s'hi destaca tant el fet de ser un grup reduït ja que és una explicació més extensa i no hi ha tants dubtes com a les hores de traducció. És cert que a vegades el professor o la professora ajuden els estudiantes a imaginar-se el contingut i van aclarint dubtes durant l'explicació, però, per poder facilitar l'aprenentatge d'aquesta part del contingut, es necessita la tecnologia. Això ocorre perquè, gràcies a les plataformes escolars com Google Classroom, Moodle i altres, s'hi pot publicar la informació sintetitzada i així tenir el contingut necessari organitzat. A més a més, és possible veure pel·lícules i altre contingut a Internet per endinsar-se en la cultura clàssica i així imaginar-s'ho amb més detall.

Per concloure aquest estudi, s'expressa que les hores presencials a classe ajuden a ensenyar a traduir textos mentre que, per ensenyar cultura i literatura, les hores extraescolars agafen protagonisme.

Indústria 4.0 i mitologia

 

Indústria 4.0. La indústria 4.0 és el concepte de moda en l’entorn industrial. La cooperació entre l’Internet de les Coses (IoT, Internet of Things), la intel·ligència artificial i el big data aporta solucions útils a les empreses. I la mitologia i el món clàssic com en poden treure rendiment?

Doncs les possibles utilitats per a l’ensenyament dels clàssics són diverses. Així, pel que fa a l’IoT, es podrien utilitzar a classe eines típiques del classicisme i inserir-hi traçabilitat, de manera que fins i tot es poguessin deixar als estudiants per portar-se-les a casa i treballar-hi. L’assignació d’IP és factible, ja que Ensenyament està millorant la infraestructura tecnològica de forma considerable.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, es pot emprar per a cerques ràpides i adients sobre paraules clau o articles que siguin necessaris per consultar a les aules. En funció del nivell dels estudiants, es pot adaptar el tipus de motors de cerca.

Finalment, sobre bases de dades i cerques semàntiques, el big data aporta valor, ja que permet trobar dades quantitatives i qualitatives de tot tipus, com llistats d’obres, paraules clau més utilitzades o relacions entre corrents i autors. Amb la consolidació de la realitat augmentada i la irrupció del metavers, les opcions tecnològiques per a l’ensenyament del món clàssic es dispararan.

Xarxes socials i mitologia

En la Societat de la Banda Ampla del Catedràtic i Doctor Joan Francesc Fondevila Gascón les xarxes socials són necessàries per divulgar les diverses àrees de coneixement. I el classicisme i la mitologia no n’han de ser una excepció. Alguns autors critiquen la vaguetat dels cercadors i la dificultat de trobar fonts sobre aquesta matèria, ja que lògicament existeixen nombroses fonts.

De fet, es recomana formació i informació per part dels usuaris per poder utilitzar criteris de cerca adients. Així mateix, se considera que el coneixement científic s’està abocant cada vegada més a Internet, atès que la major part de journals científics indexats disposen de versió a la xarxa, i la de paper està minvant, arran dels costos de producció i distribució, atiats per l’augment del preu de paper. Això implica solucions obertes (les revistes en open source), d’altres de mixtes i d’altres de pagament. En aquestes darreres, el màxim que el pot llegir sense haver de pagar són els abstracts.

En aquest context, audiovisual i tecnològic, és necessari saber destriar entre les revistes amb veritable qualitat i els possibles fake journals. Google Scholar acostuma a ser un bon aliat en aquest camí, prioritzant les revistes JCR i Scopus.

Un avantatge intrínsec a Internet és la capacitat per part dels lectors d’esdevenir productors de continguts, el que s’anomena prosumer. Tanmateix, la teoria de Nielsen assenyala que existeix un esquàlid u per cent de creadors de continguts, un nou per cent de recreadors o comentadors dels continguts, i un 90 per cent de lectors, de forma passiva. Per tant, les coordenades analògiques s’han traslladat a l’entorn digital. Caldrà adaptar-s’hi i aconseguir que la mitologia solqui les xarxes socials amb naturalitat i eficàcia. Un modest blog com el nostre tracta de col·laborar-hi.

Greeks in Spain

 

The classic Greeks determine the roots of the Catalan and Spanish culture and contents of Broadband Society. The first introduction belongs to the Phocaenses. These were Greek merchant sailors who came from the Ionian city of Phocea (in present-day Turkey).

They want to get closer to the metal trade and following the route of the Western Mediterranean islands. Moreover, they founded Massalia (nowadays, Marseille), in the southern coast of France. This constituted the starting point for the establishment of colonies on the Spanish Mediterranean coast from the 8th and 7th centuries BC. C.

About Greek settlements in Spain, if we take in consideration the majority of the Greek colonies, there are no archaeological remains. They were the Iberian or Phoenician enclaves used by the Greeks to spend the night and trade with the natives, and they ended up giving their own Greek names.

Furthermore, the Greek foundation is proven in the colonies of Rhode (Rosas) and Emporion (Ampurias). Nevertheless, Hemeroskopeion and Alonis on the Alicante coast and Mainake in Malaga lack archaeological confirmation. In despite of it, the Greek influence was deep in the Mediterranean Iberian populations. They spread their alphabet, their ceramic productions, their handicraft industry, their religion and their art.

About Emporion, it was founded by settlers from the city of Massalia in 600 BC. C. It quickly became a prosperous colony, head of exchanges with the interior. In this placement, the Greeks brought wine, perfumes, luxury ceramics or oil. They exported esparto, grass, linen metals, salt.

Which was the place chosen by the founders of Ampurias? A small island very close to the coast. This is attached to the mainland and occupied by the small town of San Martín de Ampurias. The Greeks called it "Palaia Polis" (old city). Its inhabitants spread to the mainland, to the "Neapolis", where the ruins of the Greek city are nice.

The Neapolis had a fairly regular urban layout. The enclosure was defended by a wall.  The coexistence began with misgivings, but they ended up mixing in a single city. The Neapolis was articulated with four rectilinear streets that converged on the agora, at the corners of the agora, a fairly common feature in Greek urban planning. In addition, they marked the ordering of the remaining streets. The agora, as the Greeks called the main square, was regular and arcaded.

The two most important architectural ensembles, the Asklepeion and Serapis temples, are to the south, where the gate and the best-preserved remains of the wall are also located. In the temple of Asklepeion the sacred enclosure or "témenos" is a rectangle delimited by the city wall on two of its sides and by a thick stone wall on the other two. A staircase gave access to the sanctuary, in which a large podium stood in the foreground. There are few vestiges of two small aedicules in which the god Asklepios and perhaps Hygieia were worshiped. Asklepios was the Greek god of health, son of Apollo, and Hygieia, is the female personification of health.

Serapis is the Egyptian god identified with Hades-Pluto by the Greeks and who was made the supreme deity in Alexandria. The temple rises on a podium which is climbed by two side stairs. The Temenos is very spacious and is surrounded by an impressive colonnade.

Llibres catalans sobre clàssics

Les exposicions de llibres sobre els clàssics sempre són de bon veure. A la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), s'hi pot trobar durant uns dies una exposició d'obres i opuscles en català sobre els clàssics en la literatura infantil i juvenil, els mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, exemplars de llibres com "Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal", "Mercè Rodoreda i els clàssics", "Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània", "Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona", "Del mite als mites", "Els clàssics en la literatura infantil i juvenil"... Us ho recomano!