La Sicília dels clàssics

Per als qui ens estimem el món clàssic, poder visitar l’illa de Sicília és un privilegi. Per començar, es tracta de l’illa més gran del mar Mediterrani. La proximitat de Nàpols i el seu encant, els tres quilòmetres de l’estret de Messina, l’influx dels Apenins i l’oreig i els esquitxos de la mar Tirrena i la mar Jònica embolcallen Sicília d’una flaire especial.

Sicília no sempre s’ha anomenat Sicília. Els llatins la van batejar com a Trinacria, ço és, triangular. D’on prové, doncs, el nom de Sicília? Doncs, eureka, procedeix dels grecs, que l’anomenaven Sikelia perquè la tribu originària eren els sículs. Sicília és com una galàxia amb nombrosos planetes en forma d’illetes polinèsiques, com les àgates, les Eòlies, les Pelàgiques, Ustica i Pantel·leria.

Curiosament, tot i ser una illa, Sicília és la regió més extensa d’Itàlia. 25.711 quilòmetres quadrats no són una mida insignificant, precisament! A més, és la segona illa amb més densitat de població del Mare Nostrum, darrere de Malta (geogràficament dintre de l’arxipèlag de Sicília i unida políticament dina al 1798). Cinc milions de sicilians són molts! La capital, Palerm, és la cinquena més poblada d’Itàlia; Catània n’és la desena. Una clara semblança amb Catalunya: a Sicília es parla italià i sicilià.

L’impacte dels clàssics és ben diàfan a Sicília, com a la Vil·la romana del Casale. Molt més endavant, Sicília va actuar com a regne independent o immiscit al Regne de les Dues Sicílies, i després va pertànyer a la monarquia espanyola. La renúncia de Felip V arran del Tractat d'Utrecht va tancar aquesta fase. Com que els latifundistes i els terratinents van dominar l’illa, el segle XVIII va sorgir la màfia, organització de camperols que es rebel·laven clandestinament contra dels latifundistes. Curiosa evolució illenca.

La tecnologia a l'antiga Grècia

En el blog estem explicant com la cultura clàssica va anar introduint la tecnologia per millorar. En l’actual Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism, Internet és el gran articulador. La informació i el coneixement guien la producció, com ho demostren les grans bases de dades i la indústria 4.0.

A l'antiga Grècia la tecnologia es va desenvolupar al llarg del segle 5 aC. Es va allargar fins al període romà. Fins i tot va durar uns quants anys més. Les invencions dels grecs clàssics són moltes: cargol, catapulta de torsió, engranatge, molins giratoris, òrgan d'aigua, premsa d'eix, rellotge d’aigua, tècniques de fosa del bronze, vapor per operar algunes màquines experimentals i joguines, per exemple.

Curiosament, alguns dels invents van veure la llum cap a les acaballes de l'època grega, a fi i efecte de millorar les armes i les tàctiques bèl·liques. En el cas del molí d'aigua, va aconseguir una explotació a l’engròs per part dels romans. Els grecs van lluir-se en topografia i matemàtica. Noms com Arquímedes i Heró d'Alexandria així ho reflecteixen.

¿Per què els grecs van fracassar en desenvolupar la seva tecnologia? Doncs per la menyspreada condició dels qui realitzaven aquesta feina. De fet, el treball manual va ser menystinguts. D’aquesta manera, una aplicació científica podia reduir estatus social. Això desincentivava la innovació tecnològica. Una situació peculiar. Per veure el prestigiós impacte de la tecnologia, recomano assistir a les XXIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (Auditori Blanquerna de Barcelona, abril de 2019). Endavant!

Bon Sant Jordi!

Llegiu tot el que pugueu! Des d'aquest blog us desitgem un bon Sant Jordi, liderat per lectures sobre els clàssics grecs i llatins. Això permetrà retrobar les profunditats de les nostres arrels culturals. A gaudir-ne!

Tecnologia per a la cultura clàssica

Quan s’esmenta l’expressió “cultura clàssica”, hom ho associa a qüestions molt allunyades en el temps. Cal tenir en compte que la tecnologia arrenca en paral·lel a l’evolució humana. Així, els grecs van desenvolupar destreses en comerç i drassanes, i van superar els perses en bona part gràcies a la potència naval, forjada en la tecnologia. El treball manual depenia dels esclaus, els treballadors de l’època, que garantien productivitat per sobre de possibles noves fonts d’energia. De fet, l'ensenyament grec i romà no se centraven en la fabricació o en el treball físic.

La tecnologia pretenia estalviar esforços, tot i que els avenços tecnològics dels grecs no coincidien del tot amb el coneixement teòric. Heró d'Alexandria (creador de la dioptra, un instrument de topografia), Ctesias, Ptolemeu, Tales de Milet (i els seus sistemes de triangulació en navegació) i el conegut Arquímedes (inventor del cargol hidràulic) van investigar sobre els principis d’aparells com les bombes contra incendis, les manetes, les palanques, les politges, les rodes dentades, els sifons, les turbines o les vàlvules. El primer mapa del món correspon a  Anaximandre.

En el cas dels romans, van aplicar la tecnologia en organització i construcció, tot creant sistemes d'obres públiques. La introducció del ciment i del principi de l'arc van permetre als romans construir més de 70.000 km. de carreteres. Un Imperi Romà ben enxarxat, amb l’afegitó d’ aqüeductes, clavegueres i ponts.  Els banys públics i els circs van donar-hi un caire lúdic. El molí d'aigua i les rodes hidràuliques amb empenta superior i inferior van permetre moldre, serrar i tallar marbre. En l’àmbit bèl·lic, la creació de la javelina i la catapulta va situar els romans en un estadi d’avantatge en les conteses.

Una altra perspectiva de la relació entre tecnologia i cultura clàssica, saltant al segle XXI, prové de la divulgació a Internet. En l’entorn clàssic trobem les arrels de la Societat de la Banda Ampla, la teoria científica encunyada pel Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, líder internacional en comunicació i telecomunicacions i autor del blog científic Telecomunicaciones y Periodismo, també líder en el seu àmbit.

L’accés a textos i a documentació és més senzill gràcies a les xarxes internacionals de banda ampla. Com evolucionen i com permeten divulgar continguts és un aspecte fonamental per als estudiosos del món clàssic. És per això que és del tot recomanable assistir a les XXIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (Auditori Blanquerna de Barcelona, 10-11 de abril de 2018). Allà hi serem!

Molt bon any!

Des d'aquest blog us desitgem un molt bon any 2018, ple d’alegries i de lectures sobre els clàssics grecs i llatins, sobre la nostra base cultural. Molt bon any!