Sicily and the classics

For those of us who love the classical world, being able to visit the island of Sicily is a privilege. For starters, this is the largest island in the Mediterranean. The proximity of Naples and its charm, three kilometers from the Strait of Messina, the influx of the Apennines and the oregon and the splashes of the Tyrrhenian Sea and the Ionian Sea enveloped Sicily with a special snowflake.

Sicily has not always been called Sicily. The Latins called it Trinacria, that is, triangular. Where does the name of Sicily come from? Well, eureka, comes from the Greeks, who called it Sikelia because the original tribe were the satellites. Sicily is like a galaxy with numerous planets in the form of polyteinic islands, such as agates, Eolias, Pelágiques, Ustica and Pantelleria.

Peculiarly, despite being an island, Sicily is the largest region in Italy. 25,711 square kilometers are not insignificant, precisely! In addition, it is the second most densely populated island in the Mare Nostrum, behind Malta (geographically within the archipelago of Sicily and politically united in 1798). Five million Sicilians are many! The capital, Palermo, is the fifth most populous in Italy; Catania is the tenth. A clear similarity with Catalonia: in Sicily, Italian and Sicilian are spoken.

The impact of the classics is very clear in Sicily, as in the Roman Villa of the Casale. Much later, Sicily acted as an independent or immixed kingdom in the Kingdom of the Two Sicilies, and then belonged to the Spanish monarchy. The resignation of Philip V as a result of the Treaty of Utrecht closed this phase. Because the landowners and the landowners dominated the island, the Mafia arose in the eighteenth century, an organization of peasants who rebelled clandestinely against landowners. Curious island evolution, like technological evolution, analyzed by XXVI Cable and Broadband Catalonia Congress (CECABLE, 2022). Come in!

La Sicília dels clàssics

Per als qui ens estimem el món clàssic, poder visitar l’illa de Sicília és un privilegi. Per començar, es tracta de l’illa més gran del mar Mediterrani. La proximitat de Nàpols i el seu encant, els tres quilòmetres de l’estret de Messina, l’influx dels Apenins i l’oreig i els esquitxos de la mar Tirrena i la mar Jònica embolcallen Sicília d’una flaire especial.

Sicília no sempre s’ha anomenat Sicília. Els llatins la van batejar com a Trinacria, ço és, triangular. D’on prové, doncs, el nom de Sicília? Doncs, eureka, procedeix dels grecs, que l’anomenaven Sikelia perquè la tribu originària eren els sículs. Sicília és com una galàxia amb nombrosos planetes en forma d’illetes polinèsiques, com les àgates, les Eòlies, les Pelàgiques, Ustica i Pantel·leria.

Curiosament, tot i ser una illa, Sicília és la regió més extensa d’Itàlia. 25.711 quilòmetres quadrats no són una mida insignificant, precisament! A més, és la segona illa amb més densitat de població del Mare Nostrum, darrere de Malta (geogràficament dintre de l’arxipèlag de Sicília i unida políticament dina al 1798). Cinc milions de sicilians són molts! La capital, Palerm, és la cinquena més poblada d’Itàlia; Catània n’és la desena. Una clara semblança amb Catalunya: a Sicília es parla italià i sicilià.

L’impacte dels clàssics és ben diàfan a Sicília, com a la Vil·la romana del Casale. Molt més endavant, Sicília va actuar com a regne independent o immiscit al Regne de les Dues Sicílies, i després va pertànyer a la monarquia espanyola. La renúncia de Felip V arran del Tractat d'Utrecht va tancar aquesta fase. Com que els latifundistes i els terratinents van dominar l’illa, el segle XVIII va sorgir la màfia, organització de camperols que es rebel·laven clandestinament contra dels latifundistes. Curiosa evolució illenca.