La Sicília dels clàssics

Per als qui ens estimem el món clàssic, poder visitar l’illa de Sicília és un privilegi. Per començar, es tracta de l’illa més gran del mar Mediterrani. La proximitat de Nàpols i el seu encant, els tres quilòmetres de l’estret de Messina, l’influx dels Apenins i l’oreig i els esquitxos de la mar Tirrena i la mar Jònica embolcallen Sicília d’una flaire especial.

Sicília no sempre s’ha anomenat Sicília. Els llatins la van batejar com a Trinacria, ço és, triangular. D’on prové, doncs, el nom de Sicília? Doncs, eureka, procedeix dels grecs, que l’anomenaven Sikelia perquè la tribu originària eren els sículs. Sicília és com una galàxia amb nombrosos planetes en forma d’illetes polinèsiques, com les àgates, les Eòlies, les Pelàgiques, Ustica i Pantel·leria.

Curiosament, tot i ser una illa, Sicília és la regió més extensa d’Itàlia. 25.711 quilòmetres quadrats no són una mida insignificant, precisament! A més, és la segona illa amb més densitat de població del Mare Nostrum, darrere de Malta (geogràficament dintre de l’arxipèlag de Sicília i unida políticament dina al 1798). Cinc milions de sicilians són molts! La capital, Palerm, és la cinquena més poblada d’Itàlia; Catània n’és la desena. Una clara semblança amb Catalunya: a Sicília es parla italià i sicilià.

L’impacte dels clàssics és ben diàfan a Sicília, com a la Vil·la romana del Casale. Molt més endavant, Sicília va actuar com a regne independent o immiscit al Regne de les Dues Sicílies, i després va pertànyer a la monarquia espanyola. La renúncia de Felip V arran del Tractat d'Utrecht va tancar aquesta fase. Com que els latifundistes i els terratinents van dominar l’illa, el segle XVIII va sorgir la màfia, organització de camperols que es rebel·laven clandestinament contra dels latifundistes. Curiosa evolució illenca.