Ressonen encara
els efluvis del Regne de Sicília, quan l’illa era independent, com en l’època
dels grecs, la de la Magna Grècia i Siracusa, la més bonica de Grècia, segons
Ciceró. Tanmateix, Roma, els vàndals, els bizantins, els sarraïns, els
Hohenstaufen, els catalanoaragonesos i els espanyols van controlar,
periòdicament, l’illa, eminentment agrària i amb la màfia com a factor
subjacent. Les guerres entre Esparta i Atenes, les incursions cartagineses, la
primera Guerra Púnica, la segona Guerra Púnica i la conversió en província
romana (el graner de Roma, pels espolis soferts) solquen un paisatge de lluita similar a la dels abrandats partits de futbol.
Els atractius de
Sicília la converteixen en privilegiada de cara al turisme, que cada cop més utilitza eines digitals, gràcies al poètic paisatge
i a jaciments arqueològics com Morgantina, la vall dels Temples o Selinunte. Els
albergs proliferen a l'illa. Noms com Agrigent, Caltagirone, Cefalù, Piazza
Armerina (vil·la romana del Casale) Siracusa o Taormina sintetitzen la cultura
de l’illa. Esglésies i espais naturals l’esquitxen d’atractiu. Un veritable imant turístic!
