divendres, 11 d’octubre del 2019

Sicília, un imant turístic

Turísticament Sicília és un imant. Ja el segle XVIII els aristòcrates europeus la consideraven la cirereta del grand tour, amb l’aiguabarreig de la costa atzur i la muntanya omnipresent (Palerm, muntanyes de Tràpani, Nebrodi, Madonia i Peloritani). Els 3.323 metres del volcà Etna imposen.

Ressonen encara els efluvis del Regne de Sicília, quan l’illa era independent, com en l’època dels grecs, la de la Magna Grècia i Siracusa, la més bonica de Grècia, segons Ciceró. Tanmateix, Roma, els vàndals, els bizantins, els sarraïns, els Hohenstaufen, els catalanoaragonesos i els espanyols van controlar, periòdicament, l’illa, eminentment agrària i amb la màfia com a factor subjacent. Les guerres entre Esparta i Atenes, les incursions cartagineses, la primera Guerra Púnica, la segona Guerra Púnica i la conversió en província romana (el graner de Roma, pels espolis soferts) solquen un paisatge de lluita similar a la dels abrandats partits de futbol.
Els atractius de Sicília la converteixen en privilegiada de cara al turisme, que cada cop més utilitza eines digitals, gràcies al poètic paisatge i a jaciments arqueològics com Morgantina, la vall dels Temples o Selinunte. Els albergs proliferen a l'illa. Noms com Agrigent, Caltagirone, Cefalù, Piazza Armerina (vil·la romana del Casale) Siracusa o Taormina sintetitzen la cultura de l’illa. Esglésies i espais naturals l’esquitxen d’atractiu. Un veritable imant turístic!