Una tecnologia ben grega

En aquest enfocament del blog sobre com la tecnologia pot impulsar les llengües clàssiques, o quina n’és la relació, s’escau un apunt sobre l’origen d’aquest terme tan utilitzat a la Societat de la Banda Ampla,el cloud journalism i el social journalism commerce, conceptes científics del Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón.

El terme tecnologia és una paraula composta amb un origen grec, τεχνολογος. Aquest mot és format per les paraules techne (τεχνη, és a dir, art, tècnica o ofici) i logos (λογος, ço és, conjunt de sabers).

Així doncs, tecnologia és el conjunt de coneixements vinculats amb els oficis, procediments i tècniques artesanals o industrials que permeten fabricar objectes, aparells i sistemes i també canviar l'entorn humà per satisfer necessitats.

Heus ací el clar vincle entre tecnologia i ciències socials i humanitats, amb la voluntat de modelar l’entorn humà, de millorar el dia a dia de les persones, de col·laborar amb un món millor i més sostenible.  El mot tecnologia aplica coneixements a tècniques per realitzar algun objecte, com invents bàsics o més elaborats.

S’analitza  la qüestió al Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla i al Grup de Recerca Sistemes Innovadors de Monetització del Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED), del CECABLE, a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i en aquest blog. Es debatrà a les XXIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (9-10 d’abril del 2019, Auditori Blanquerna de Barcelona).

La tecnologia a l'antiga Grècia

En el blog estem explicant com la cultura clàssica va anar introduint la tecnologia per millorar. En l’actual Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism, Internet és el gran articulador. La informació i el coneixement guien la producció, com ho demostren les grans bases de dades i la indústria 4.0.

A l'antiga Grècia la tecnologia es va desenvolupar al llarg del segle 5 aC. Es va allargar fins al període romà. Fins i tot va durar uns quants anys més. Les invencions dels grecs clàssics són moltes: cargol, catapulta de torsió, engranatge, molins giratoris, òrgan d'aigua, premsa d'eix, rellotge d’aigua, tècniques de fosa del bronze, vapor per operar algunes màquines experimentals i joguines, per exemple.

Curiosament, alguns dels invents van veure la llum cap a les acaballes de l'època grega, a fi i efecte de millorar les armes i les tàctiques bèl·liques. En el cas del molí d'aigua, va aconseguir una explotació a l’engròs per part dels romans. Els grecs van lluir-se en topografia i matemàtica. Noms com Arquímedes i Heró d'Alexandria així ho reflecteixen.

¿Per què els grecs van fracassar en desenvolupar la seva tecnologia? Doncs per la menyspreada condició dels qui realitzaven aquesta feina. De fet, el treball manual va ser menystinguts. D’aquesta manera, una aplicació científica podia reduir estatus social. Això desincentivava la innovació tecnològica. Una situació peculiar. Per veure el prestigiós impacte de la tecnologia, recomano assistir a les XXIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (Auditori Blanquerna de Barcelona, abril de 2019). Endavant!

Tecnologia per a la cultura clàssica

Quan s’esmenta l’expressió “cultura clàssica”, hom ho associa a qüestions molt allunyades en el temps. Cal tenir en compte que la tecnologia arrenca en paral·lel a l’evolució humana. Així, els grecs van desenvolupar destreses en comerç i drassanes, i van superar els perses en bona part gràcies a la potència naval, forjada en la tecnologia. El treball manual depenia dels esclaus, els treballadors de l’època, que garantien productivitat per sobre de possibles noves fonts d’energia. De fet, l'ensenyament grec i romà no se centraven en la fabricació o en el treball físic.

La tecnologia pretenia estalviar esforços, tot i que els avenços tecnològics dels grecs no coincidien del tot amb el coneixement teòric. Heró d'Alexandria (creador de la dioptra, un instrument de topografia), Ctesias, Ptolemeu, Tales de Milet (i els seus sistemes de triangulació en navegació) i el conegut Arquímedes (inventor del cargol hidràulic) van investigar sobre els principis d’aparells com les bombes contra incendis, les manetes, les palanques, les politges, les rodes dentades, els sifons, les turbines o les vàlvules. El primer mapa del món correspon a  Anaximandre.

En el cas dels romans, van aplicar la tecnologia en organització i construcció, tot creant sistemes d'obres públiques. La introducció del ciment i del principi de l'arc van permetre als romans construir més de 70.000 km. de carreteres. Un Imperi Romà ben enxarxat, amb l’afegitó d’ aqüeductes, clavegueres i ponts.  Els banys públics i els circs van donar-hi un caire lúdic. El molí d'aigua i les rodes hidràuliques amb empenta superior i inferior van permetre moldre, serrar i tallar marbre. En l’àmbit bèl·lic, la creació de la javelina i la catapulta va situar els romans en un estadi d’avantatge en les conteses.

Una altra perspectiva de la relació entre tecnologia i cultura clàssica, saltant al segle XXI, prové de la divulgació a Internet. En l’entorn clàssic trobem les arrels de la Societat de la Banda Ampla, la teoria científica encunyada pel Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, líder internacional en comunicació i telecomunicacions i autor del blog científic Telecomunicaciones y Periodismo, també líder en el seu àmbit.

L’accés a textos i a documentació és més senzill gràcies a les xarxes internacionals de banda ampla. Com evolucionen i com permeten divulgar continguts és un aspecte fonamental per als estudiosos del món clàssic. És per això que és del tot recomanable assistir a les XXIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (Auditori Blanquerna de Barcelona, 10-11 de abril de 2018). Allà hi serem!