Els
clàssics ho amaren tot. El nostre imaginari col·lectiu, el nostre bagatge
cultural, fins i tot les nostres arrels lingüístiques. A l’hora de rescabalar i
aprendre allò que significa la mitologia grega i romana n’hem de considerar,
sobretot, la transmissió a través de diverses fonts, com la literatura o l'art.
Més
enllà d’això, tampoc no hem de desdenyar la cultura material de l'antic món
mediterrani, el d’Hispània o el d’illes com Sicília, profusament
degustades i analitzades en aquest blog. És
necessari explorar com la mitologia va rutllar en la cultura grega i romana i com
s’articulava en la vida social, econòmica, política o militar contemporània. Cal
llegir amb deteniment traduccions o originals si és possible. Cal detectar evidències
iconogràfiques de pintures diverses, que es poden localitzar en detalls
arquitectònics, escultures o la miríade de gerros disseminats pel llegat de
grecs i llatins.
La
mitologia s’estudia de molt temps ençà. Van començar els antics mitògrafs, i
n’ha recollit el llegat nombrosos estudiosos, atrets per les característiques
dels clàssics, com Burkert, Freud, Propp, Levi-Strauss,
Chaucer o Shakespeare. Els textos antics (des de la Ilíada i l’Odissea d’Homer
fins als els himnes homèrics als déus, passant per la tragèdia i la comèdia
gregues, les Metamorfosis d’Ovidi o l’Eneida de Virgili) ajuden a desentranyar el
mite. Un mite ben viu.
