Des d'aquest blog sobre Clàssiques us desitjo un bon curs 2024-25 a totes i a tots. Amb esforç i entusiasme segur que anirà tot molt bé a professorat, alumnat i tota la comunitat acadèmica. Endavant!
diumenge, 1 de setembre del 2024
Us desitjo un bon curs 2024-25!
dimecres, 22 de maig del 2024
Redes sociales y mitología
En la Sociedad de la Banda Ancha del Dr. Fondevila las redes sociales son necesarias para divulgar las distintas áreas de conocimiento. Y el clasicismo y la mitología no deben ser una excepción.
Algunos autores cuestionan la vaguedad de los buscadores y la dificultad de encontrar fuentes sobre esta materia, puesto que lógicamente existen numerosas fuentes. De hecho, se recomienda formación e información por parte de los usuarios para poder utilizar criterios de búsqueda adecuados. Asimismo, se considera que el conocimiento científico se está volcando cada vez más en Internet, dado que la mayor parte de journals científicos indexados disponen de versión en la red, y la de papel está menguando, a raíz de los costes de producción y distribución, atizados por el aumento del precio de papel. Esto implica soluciones abiertas (las revistas en open source), otras mixtas y otras de pago. En estas últimas, lo máximo que le puede leer sin tener que pagar son los abstracts.
En este contexto, audiovisual y tecnológico, es necesario saber
distinguir entre las revistas con verdadera calidad y los posibles fake
journals. Google Scholar suele ser un buen aliado en este camino,
priorizando las revistas JCR y Scopus.
Una ventaja intrínseca en
Internet es la capacidad por parte de los lectores de convertirse en productores de contenidos, lo
que se llama prosumer. Sin embargo, la teoría de Nielsen señala que
existe un escuálido uno por ciento de creadores de contenidos, un nueve por
ciento de recreadores o comentadores de los contenidos, y un 90 por ciento de
lectores, de forma pasiva. Por tanto, las coordenadas analógicas se han
trasladado al entorno digital. Habrá que adaptarse y conseguir que la mitología
surque las redes sociales con naturalidad y eficacia. Un modesto blog como
el nuestro trata de colaborar.
dilluns, 1 de gener del 2024
¡Feliz 2024!
¡Desde el blog Clàssiques os deseamos un feliz 2024! Este año intentaremos mantener el ritmo de publicaciones, aumentar la elevada cifra de páginas vistas y el número de seguidores. ¡A gozar de un gran 2024!
diumenge, 24 de desembre del 2023
¡Felices Fiestas!
Desde el blog Clàssiques os deseamos una feliz Navidad. Tras un bonito año 2023, con numerosas publicaciones, más de 170 seguidores y más de dieciséis millones de páginas vistas (es el blog líder en su especialidad), ahora tocan unos días de descanso, rodeados de la familia, en paz, armonía y felicidad. Mucha salud y ¡feliz Navidad! Bon Nadal! Merry Christmas!
dijous, 12 d’octubre del 2023
Metodologies d’ensenyament sobre clàssiques
En aquest post farem una conclusió dels resultats de
diferents enquestes que hem realitzat sobre la metodologia d'ensenyament, sigui presencial o híbrida (com es va comprovar amb el cas de la pandèmia), de les
llengües clàssiques a un grup d'estudiants que cursen entre quart d'ESO i segon
de Batxillerat. L’estudi es va realitzar al llarg del curs 2021-22 a una mostra
n = 115, en àmbit català. Hi analitzarem les diverses opinions sobre
l'ensenyament en la part de traducció i en la part de cultura i literatura.
Pel que fa a la manera d'ensenyar les llengües, es creu
que el fet que siguin assignatures on hi ha grups reduïts ajuda l'aprenentatge.
Això succeeix perquè es poden consultar més dubtes al docent i, per tant, es
reté més informació sobre el tema a l'aula i tot plegat es tradueix en menys
hores de dedicació fora de l'aula. A més a més, en ser pocs estudiants, es pot aclarir
dubtes amb els companys de classe. De forma afegida, en l’aprenentatge acadèmic
es fomenta la solidaritat. És cert que els alumnes han de practicar traduccions
a casa, però tots els dubtes s'aclareixen a classe i la pràctica a casa és una
"rematada" del coneixement.
Un altre punt que cal destacar és que, en oposició a
altres matèries, el que s'ensenya (sobretot la part de llengua) és acumulatiu i
es va practicant fins al punt de ser un procés ràpid i mecanitzat.
Per altra banda, a l'ensenyament de cultura i literatura
clàssica no s'hi destaca tant el fet de ser un grup reduït ja que és una
explicació més extensa i no hi ha tants dubtes com a les hores de traducció. És
cert que a vegades el professor o la professora ajuden els estudiantes a
imaginar-se el contingut i van aclarint dubtes durant l'explicació, però, per
poder facilitar l'aprenentatge d'aquesta part del contingut, es necessita la
tecnologia. Això ocorre perquè, gràcies a les plataformes escolars com Google
Classroom, Moodle i altres, s'hi pot publicar la informació sintetitzada i així
tenir el contingut necessari organitzat. A més a més, és possible veure pel·lícules i altre contingut a Internet per endinsar-se en la cultura clàssica i així imaginar-s'ho amb més
detall.
Per concloure aquest estudi, s'expressa que les hores
presencials a classe ajuden a ensenyar a traduir textos mentre que, per
ensenyar cultura i literatura, les hores extraescolars agafen protagonisme.
dissabte, 16 de setembre del 2023
Indústria 4.0 i mitologia
Indústria
4.0. La indústria 4.0 és el concepte de moda en l’entorn
industrial. La cooperació entre l’Internet de les Coses (IoT, Internet of
Things), la intel·ligència artificial i el big data aporta solucions
útils a les empreses. I la mitologia i el món clàssic com en poden treure
rendiment?
Doncs les possibles utilitats per a l’ensenyament dels
clàssics són diverses. Així, pel que fa a l’IoT, es podrien utilitzar a classe eines típiques del
classicisme i inserir-hi traçabilitat, de manera que fins i tot es poguessin
deixar als estudiants per portar-se-les a casa i treballar-hi. L’assignació
d’IP és factible, ja que Ensenyament està millorant la infraestructura
tecnològica de forma considerable.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, es pot emprar
per a cerques ràpides i adients sobre paraules clau o articles que siguin
necessaris per consultar a les aules. En funció del nivell dels estudiants, es
pot adaptar el tipus de motors de cerca.
Finalment, sobre bases de dades i cerques semàntiques, el
big data aporta valor, ja que permet trobar
dades quantitatives i qualitatives de tot tipus, com llistats d’obres, paraules
clau més utilitzades o relacions entre corrents i autors. Amb la consolidació
de la realitat augmentada i la irrupció del metavers, les opcions tecnològiques
per a l’ensenyament del món clàssic es dispararan.
dijous, 1 de juny del 2023
Xarxes socials i mitologia
En la Societat de la Banda Ampla del Catedràtic i Doctor Joan Francesc Fondevila Gascón les xarxes socials són necessàries per divulgar les diverses àrees de coneixement. I el classicisme i la mitologia no n’han de ser una excepció.
Alguns autors qüestionen la vaguetat dels cercadors i la dificultat de trobar fonts sobre aquesta
matèria, ja que lògicament existeixen nombroses fonts.
De fet, es recomana formació i informació per part dels usuaris per poder utilitzar criteris de cerca
adients. Així mateix, se considera que el coneixement científic s’està abocant
cada vegada més a Internet, atès que la major part de journals
científics indexats disposen de versió a la xarxa, i la de paper està minvant, arran
dels costos de producció i distribució, atiats per l’augment del preu de paper.
Això implica solucions obertes (les revistes en open source), d’altres
de mixtes i d’altres de pagament. En aquestes darreres, el màxim que el pot
llegir sense haver de pagar són els abstracts.
En aquest context, audiovisual i tecnològic, és necessari saber destriar entre les revistes amb veritable
qualitat i els possibles fake journals. Google Scholar acostuma a ser un
bon aliat en aquest camí, prioritzant les revistes JCR i Scopus.
Un avantatge intrínsec a Internet és la capacitat per
part dels lectors d’esdevenir productors de continguts, el que s’anomena prosumer.
Tanmateix, la teoria de Nielsen assenyala que existeix un esquàlid u per cent
de creadors de continguts, un nou per cent de recreadors o comentadors dels
continguts, i un 90 per cent de lectors, de forma passiva. Per tant, les
coordenades analògiques s’han traslladat a l’entorn digital. Caldrà
adaptar-s’hi i aconseguir que la mitologia solqui les xarxes socials amb
naturalitat i eficàcia. Un modest blog com el nostre tracta de col·laborar-hi.