El Grec clàssic a la Secundària europea

Quina és la salut del Grec clàssic a l'educació Secundària a Europa? L'estudi del grec clàssic a l'educació secundària a Europa varia significativament segons el país, reflectint diferències en les polítiques educatives i en la valoració de les llengües clàssiques.

A Espanya, el grec clàssic es va introduir oficialment al sistema educatiu espanyol al segle XIX, consolidant-se amb la Llei Moyano de 1857. Actualment, la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE) permet que el grec s'ofereixi a 1r i 2n de Batxillerat en les modalitats de Ciències Socials i Humanitats. Tot i això, a la pràctica, l'assignatura ha experimentat una notable disminució en el nombre d'estudiants. En els darrers cursos, el nombre d'alumnes que estudia Grec s'ha reduït a la meitat, aproximadament 3.000 a tot Espanya. Aquesta tendència s'atribueix a la manca d'incentius i al valor social moderat percebut de la matèria.

A Anglaterra, l'ensenyament de matèries clàssiques a les escoles públiques ha mostrat tant desafiaments com avenços. La recent cancel·lació del Programa d'Excel·lència en Llatí (LEP) per part del govern va deixar més de mil estudiants sense professors ni recursos finançats a meitat d'any, afectant especialment estudiants en àrees desfavorides econòmicament. Tot i això, hi ha hagut un augment en la inscripció en cursos de GCSE i A-Level en Civilització Clàssica i Història Antiga, que no requereixen coneixements previs de llengües clàssiques. Aquests cursos estan guanyant respecte al món acadèmic i entre els ocupadors per la seva naturalesa interdisciplinària i per ajudar a desenvolupar habilitats d'avaluació crítica valuoses a l'era moderna de la desinformació.

Com a tendències recents, tot i la disminució en alguns contextos, s'ha observat un ressorgiment en l'interès per les llengües clàssiques a certs països europeus. Per exemple, a Espanya, les matriculacions en estudis de Filologia Clàssica han augmentat un 26% la darrera dècada, mentre que les inscripcions en Filologia Anglesa i altres llengües modernes han disminuït. Aquest increment s'atribueix al paper fonamental dels professors de secundària a despertar l'interès dels estudiants ia la percepció d'una millor ocupabilitat a l'ensenyament secundari a causa d'una competència menor.