Com transmetem els clàssics

 

Els clàssics ho amaren tot. El nostre imaginari col·lectiu, el nostre bagatge cultural, fins i tot les nostres arrels lingüístiques. A l’hora de rescabalar i aprendre allò que significa la mitologia grega i romana n’hem de considerar, sobretot, la transmissió a través de diverses fonts, com la literatura o l'art.

Més enllà d’això, tampoc no hem de desdenyar la cultura material de l'antic món mediterrani, el d’Hispània o el d’illes com Sicília, profusament degustades i analitzades en aquest blog. És necessari explorar com la mitologia va rutllar en la cultura grega i romana i com s’articulava en la vida social, econòmica, política o militar contemporània. Cal llegir amb deteniment traduccions o originals si és possible. Cal detectar evidències iconogràfiques de pintures diverses, que es poden localitzar en detalls arquitectònics, escultures o la miríade de gerros disseminats pel llegat de grecs i llatins.

La mitologia s’estudia de molt temps ençà. Van començar els antics mitògrafs, i n’ha recollit el llegat nombrosos estudiosos, atrets per les característiques dels clàssics, com Burkert, Freud, Propp, Levi-Strauss, Chaucer o Shakespeare. Els textos antics (des de la Ilíada i l’Odissea d’Homer fins als els himnes homèrics als déus, passant per la tragèdia i la comèdia gregues, les Metamorfosis d’Ovidi o l’Eneida de Virgili) ajuden a desentranyar el mite. Un mite ben viu.