Sicília, un imant turístic

Turísticament Sicília és un imant. Ja el segle XVIII els aristòcrates europeus la consideraven la cirereta del grand tour, amb l’aiguabarreig de la costa atzur i la muntanya omnipresent (Palerm, muntanyes de Tràpani, Nebrodi, Madonia i Peloritani). Els 3.323 metres del volcà Etna imposen.

Ressonen encara els efluvis del Regne de Sicília, quan l’illa era independent, com en l’època dels grecs, la de la Magna Grècia i Siracusa, la més bonica de Grècia, segons Ciceró. Tanmateix, Roma, els vàndals, els bizantins, els sarraïns, els Hohenstaufen, els catalanoaragonesos i els espanyols van controlar, periòdicament, l’illa, eminentment agrària i amb la màfia com a factor subjacent. Les guerres entre Esparta i Atenes, les incursions cartagineses, la primera Guerra Púnica, la segona Guerra Púnica i la conversió en província romana (el graner de Roma, pels espolis soferts) solquen un paisatge de lluita similar a la dels abrandats partits de futbol.

Els atractius de Sicília la converteixen en privilegiada de cara al turisme, que cada cop més utilitza eines digitals, gràcies al poètic paisatge i a jaciments arqueològics com Morgantina, la vall dels Temples o Selinunte. Els albergs proliferen a l'illa. Noms com Agrigent, Caltagirone, Cefalù, Piazza Armerina (vil·la romana del Casale) Siracusa o Taormina sintetitzen la cultura de l’illa. Esglésies i espais naturals l’esquitxen d’atractiu. Un veritable imant turístic!