Quan s’esmenta
l’expressió “cultura clàssica”, hom ho associa a qüestions molt allunyades en
el temps. Cal tenir en compte que la tecnologia arrenca en paral·lel a
l’evolució humana. Així, els grecs van desenvolupar destreses en comerç i
drassanes, i van superar els perses en bona part gràcies a la potència naval,
forjada en la tecnologia. El treball manual depenia dels esclaus, els
treballadors de l’època, que garantien productivitat per sobre de possibles
noves fonts d’energia. De fet, l'ensenyament grec i romà no se centraven en la
fabricació o en el treball físic.
La tecnologia
pretenia estalviar esforços, tot i que els avenços tecnològics dels grecs no
coincidien del tot amb el coneixement teòric. Heró d'Alexandria (creador de la dioptra,
un instrument de topografia), Ctesias, Ptolemeu, Tales de Milet (i els seus sistemes
de triangulació en navegació) i el conegut Arquímedes (inventor del cargol
hidràulic) van investigar sobre els principis d’aparells com les bombes contra
incendis, les manetes, les palanques, les politges, les rodes dentades, els sifons,
les turbines o les vàlvules. El primer mapa del món correspon a Anaximandre.
En el cas dels
romans, van aplicar la tecnologia en organització i construcció, tot creant sistemes
d'obres públiques. La introducció del ciment i del principi de l'arc van
permetre als romans construir més de 70.000 km. de carreteres. Un Imperi Romà
ben enxarxat, amb l’afegitó d’ aqüeductes, clavegueres i ponts. Els banys públics i els circs van donar-hi un
caire lúdic. El molí d'aigua i les rodes hidràuliques amb empenta superior i
inferior van permetre moldre, serrar i tallar marbre. En l’àmbit bèl·lic, la
creació de la javelina i la catapulta va situar els romans en un estadi
d’avantatge en les conteses.
Una altra
perspectiva de la relació entre tecnologia i cultura clàssica, saltant al segle
XXI, prové de la divulgació a Internet. En l’entorn clàssic trobem les arrels
de la Societat de la Banda Ampla, la teoria científica encunyada pel Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, líder internacional en comunicació i
telecomunicacions i autor del blog científic Telecomunicaciones y Periodismo, també líder en el seu àmbit.
L’accés a textos
i a documentació és més senzill gràcies a les xarxes internacionals de banda ampla. Com evolucionen i com permeten divulgar
continguts és un aspecte fonamental per als estudiosos del món clàssic. És per
això que és del tot recomanable assistir a les XXIII Jornades del Cable i la Banda Ampla
a Catalunya (Auditori
Blanquerna de Barcelona, 10-11 de abril de 2018). Allà hi serem!
